Felicitats!!! pels 15

Ahir 17 de novembre vam commemorar els 15 anys del projecte En Polzet a Piera, conjuntament amb tot l’equip educatiu del nostre centre, així com les diferents entitats educatives i socials del territori.

Ens van acompanyar la Secretària d'Infància i Adolescència Sra. Imma Pérez i Rovira, el Director General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) Sr. Xavier Soley i Manuel, El President de l’Associació CEPS Projectes Socials Sr. Àngel Mestres i Vila així com l’Alcalde de Piera Jordi Madrid i Roca entre molts d’altres.

Vam commemorar 15 anys de treball conjunt entre DGAIA, CEPS Projectes socials, el municipi de Piera en el seu conjunt i tots els professionals que des de l’any 1995 van dedicar el seu esforç perquè aquest projecte fos la realitat que és avui.

Va ser un acte emotiu, ens va servir per recordar, enfortir i renovar el compromís amb la tasca educativa que el Centre Residencial d’Acció Educativa En Polzet realitza a Piera en col·laboració amb les escoles i els diferents serveis socials i educatius del municipi.

Aquells que som més grans ens recordarem del requadre per a la signatura de la família al butlletí de notes d’escola aquell, on podíem llegir: Firma de pare/mare o tutor.

En Polzet ocupa aquest lloc desconegut pel normal de les famílies, el lloc del tutor educatiu dels nens i nenes que fan vida a la nostra institució, i com qualsevol altre petit o adolescent assisteixen als centres educatius del municipi i els facilitem l’accés a tots aquells recursos que el municipi ens ofereix i son d’interès dels nens.

Un centre, que és una casa gran on conviuen 20 nens i nenes i preocupats per la seva educació i cura, l’equip d’educadors socials del centre treballa per oferir-los el millor acompanyament possible en el seu procés de desenvolupament personal i obrir conjuntament una finestra al futur.

En definitiva, tot l’equip d’En Polzet es va comprometre durant aquests 15 anys en allò, que com ens semblava impossible, ho vam fer realitat.

Arrels

L’estiu és una de les estacions de l’any que permet a tothom apropar-se a les seves arrels, als seus moments d’infantesa, als espais, a viure i reviure entre festes majors moments d’ahir, d’avui i construir records pel demà. Uns tornen a la comarca a gaudir-ne, uns altres que han fet del Penedès la seva llar tornen a les terres que els van veure néixer, però tots sense dubte gaudiran de l’experiència del regust produït pels records i vivències.

Al setembre, un nou curs escolar ens torna a la realitat, al dia a dia, a la tediosa monotonia que ens dóna estabilitat i certesa, però que ens pot fer oblidar les nostres arrels, allà on venim per entendre el que som.

Aquest any, la tardor ens portarà a un escenari de debat ideològic i polític, un debat enverinat amb el terme classe mitjana, terme que vol fer pensar a tothom que té feina o ajuda social, que s’ha comprat una hipoteca i un cotxe o que ha pogut accedir a l’educació, que té o deuria tenir totes les seves necessitats cobertes, i si no és així la culpa és d’un altre, en aquest cas de les polítiques socials que s’han pres per reduir les diferencies d’aquells que tenen i els que no tenen, i no només diners, sinó oportunitats en drets socials, en educació, en sanitat, en definitiva en progrés.
Ens hauríem de fer preguntes i trobar les nostres respostes particulars. Que classe social som? (tot i que avui en dia ningú vol parlar de classes), som de classe alta perquè podem viure de rendes? De classe mitjana? Només hi ha una classe mitjana? Qui és la classe baixa al meu voltant?
En les nostres respostes no hem d’oblidar mai d’on venim, i no fa tant de temps, recordar als nostres avis, als nostres pares i lluitar per que els cants de sirena d’aquells que ens volen ficar al mateix cistell a tots, no ens facin embarracar en els esculls de la desesperació de que un mon millor es possible de la mà d’aquells conservadors que no volen canviar res.

És el moment de recordar de la mà de qui ha vingut les millores socials, de la mà d’aquells que representen a tots aquells que volem un societat més igualitària, que volem que les diferencies de bressol no esdevinguin barreres infranquejables, que ens sentim tolerants, que apostem pel dret a l’educació, que afavorim l'emancipació de les persones respecte a qualsevol forma d'opressió ja sigui per raó de classe, raça, creença o procedència.

I tu, que no oblides d’on vens, de quin lloc estàs?