L’estiu és una de les estacions de l’any que permet a tothom apropar-se a les seves arrels, als seus moments d’infantesa, als espais, a viure i reviure entre festes majors moments d’ahir, d’avui i construir records pel demà. Uns tornen a la comarca a gaudir-ne, uns altres que han fet del Penedès la seva llar tornen a les terres que els van veure néixer, però tots sense dubte gaudiran de l’experiència del regust produït pels records i vivències. Al setembre, un nou curs escolar ens torna a la realitat, al dia a dia, a la tediosa monotonia que ens dóna estabilitat i certesa, però que ens pot fer oblidar les nostres arrels, allà on venim per entendre el que som.
Aquest any, la tardor ens portarà a un escenari de debat ideològic i polític, un debat enverinat amb el terme classe mitjana, terme que vol fer pensar a tothom que té feina o ajuda social, que s’ha comprat una hipoteca i un cotxe o que ha pogut accedir a l’educació, que té o deuria tenir totes les seves necessitats cobertes, i si no és així la culpa és d’un altre, en aquest cas de les polítiques socials que s’han pres per reduir les diferencies d’aquells que tenen i els que no tenen, i no només diners, sinó oportunitats en drets socials, en educació, en sanitat, en definitiva en progrés.
Ens hauríem de fer preguntes i trobar les nostres respostes particulars. Que classe social som? (tot i que avui en dia ningú vol parlar de classes), som de classe alta perquè podem viure de rendes? De classe mitjana? Només hi ha una classe mitjana? Qui és la classe baixa al meu voltant?
En les nostres respostes no hem d’oblidar mai d’on venim, i no fa tant de temps, recordar als nostres avis, als nostres pares i lluitar per que els cants de sirena d’aquells que ens volen ficar al mateix cistell a tots, no ens facin embarracar en els esculls de la desesperació de que un mon millor es possible de la mà d’aquells conservadors que no volen canviar res.
És el moment de recordar de la mà de qui ha vingut les millores socials, de la mà d’aquells que representen a tots aquells que volem un societat més igualitària, que volem que les diferencies de bressol no esdevinguin barreres infranquejables, que ens sentim tolerants, que apostem pel dret a l’educació, que afavorim l'emancipació de les persones respecte a qualsevol forma d'opressió ja sigui per raó de classe, raça, creença o procedència.
I tu, que no oblides d’on vens, de quin lloc estàs?
